Sílvia Oliveras

Per mi dibuixar és com respirar. Dibuixo tant des de la imaginació com des de l’observació.

Com a Urban Sketcher només puc dibuixar allò que em commou, m’atrau, em crida… el caos, tot el que sigui orgànic i en procés de canvi, la petjada del temps, el que més! Treballo com a docent, com a professora de Visual, Plàstica i Audiovisual a secundària. Eterna estudiant d’il·lustració, tant a l’escola de la dona com en cursos de la Càmera Il·lustrada, Difumina, Domestika, etc.

@silvia.oliveta

Què et crida? Què et commou?

Atura’t, mira, escolta’t, dibuixa!

Dirigit a: Joves i adults. 
Material: Tècniques seques: calibrats o llapis PITT Oil, llapis de colors i paper setinat.
Dates del taller:
Dissabte 1 de Març >>

Sinopsi: Compartiré diferents maneres de resoldre el dibuix in situ sense morir en l’intent, fruit de la meva experiència personal des dels meus inicis fins ara com a Urban Sketcher. Proposaré tallers diferents segons el lloc on els faci.

Desenvolupament:

Explicació amb exemples concrets de les diferents maneres que m’he anat enginyant per resoldre un dibuix in situ al llarg dels anys.
Parlarem de la importància d’aturar-nos, mirar i connectar amb el teu jo interior i reconèixer quin és el motiu que et commou o et crida més.

-Quin mètode farem servir?

  1. El Collage Sketching” o captant el teu entorn unint molts elements i detalls.
  2. El mètode de “la taca d’oli” o començar a dibuixar a partir d’un detall i anar expandint el dibuix al voltant.
  3. Dibuixar un company mentre dibuixa tot completant-lo posant detalls esbossats, sintètics del lloc.
  4. Un detall ho pot dir tot.
  5. Centrar l’atenció i detallant la vegetació tot dibuixant de manera sintètica una part de l’edifici.
  6. Paisatge humà, captem el lloc dibuixant les persones que el transiten, amb només alguns detalls del lloc.
  7. Les façanes que parlen o els rostres de les cases.
  8. La taca d’aquarel·la, dir més amb menys.
  9. Fent acrobàcies visuals o encabir més espai en menys lloc. Deformem com un gran angular o ull de peix, ampliem el que més ens interessa, i adaptem d’una manera intuïtiva i orgànica tot el demés. Plasticitat visual